Una Barcelona en transició
Menu
Una Barcelona en transició
La transformació urbanística de la ciutat és sens dubte una palanca competitiva
Introducció
Les ciutats són la creació més complexa de la humanitat, i són també els espais que han potenciat el progrés i la creativitat humana. Per ciutat, diu Richard Sennett, volem dir dues coses: d’una banda, una realitat física feta de carrers, edificis, places i parcs, i, per altra, una mentalitat formada a partir de percepcions, conductes i creences, construïda a partir de les col·laboracions i conflictes entre els seus ciutadans. Sennettassenyala que la llengua francesa tenia resolta aquesta distinció amb dues paraules: la ville, que designava la construcció física de la ciutat, i la cité, que feia referència al seu caràcter, al del conjunt dels seus ciutadans.
La idea de la ciutat abraça també el llegat del passat i la seva estructura física present (les pedres) i també les idees i el futur (els projectes), allò que els ciutadans construïm dialogant entre nosaltres. L’urbanisme, com a conjunt de disciplines que estudia i orienta la transformació dels assentaments humans, és l’instrument que harmonitza la voluntat dels ciutadans (cité) en realitat construïda (ville). I, en matèria d’urbanisme, a Barcelona caminem a espatlles de gegants. De fet, es pot considerar que va ser Barcelona el bressol de l’urbanisme com a disciplina. Les paraules “urbanisme” i “urbanista” varen aparèixer per primera vegada en un text imprès, la “Teoria General de la Urbanització” de l’enginyer Ildefons Cerdà publicada el 1859, aplicades precisament a Barcelona.
Les ciutats es comporten com a organismes vius, evolucionen i es transformen per adaptar-se a l’entorn. Barcelona és avui una ciutat global immersaen processos de transformació urbana vinculats a la competitivitat econòmica, a l’equitatsocial i a la salutpública. Aquests vectors de transformació ja estaven presents en l’urbanisme d’Ildefons Cerdà, i cada generació els ha redefinit en funció del context del seu temps. A la nostra generació ens toca redefinir aquests reptes en el context de les transicions digital i ecològica que hauran de marcar aquesta dècada. És la construcció d’aquesta Ciutat llunyana, més sostenible, més equitativa i més competitiva, la què ens empeny a cada generació a repensar el projecte social i territorial que volem dur a terme.
· 01 / Una ciutat connectada
Barcelona ha esdevingut una ciutat global oberta i connectada, un espai multicultural on la població és diversa i es generen vincles i relacions amb altres entorns més llunyans. Barcelona és també un node on se superposen sistemes de transport i infraestructures de connectivitat, incloses les tecnològiques, que permeten les connexions i l’establiment de xarxes complexes. Això facilita l’activitateconòmica i també la transferènciai intercanvi del coneixement, la cultura, les tecnologies, la innovaciói els canvissocials. Com a totes les ciutat globals, la competitivitat de la ciutat metropolitana estarà condicionada pels seu grau de connectivitat, fonamentalment en tres dimensions: la interurbana, la internacional i la digital.
Les infraestructures ferroviàries de diferent escala, i els seus nodes principals per passatgers (estacions de Sants i Sagrera) porten una dècada de retard en el seu desplegament. Estem en un moment crucial on podem reimpulsarel seu desplegament per continuar irrigant el potencial del territori metropolità. A més, la mobilitatcontinuarà la seva revolució ecològica i digital, amb la millora de les infraestructures pels modes actius de transport i el desenvolupament de plataformes de Mobility as a Service.
El port i l’aeroport són les portes d’entrada de mercaderies i passatgers internacionals a la ciutat i, per tant, infraestructures clau per la connectivitat amb la resta del món i pel nostre desenvolupament econòmic. Generar sinèrgies entre aquestes grans infraestructures i les seves connexions viàries i ferroviàries és una prioritat per poder desplegar tot el potencial de la regió metropolitana. En els darrers anys, l’aeroport ha experimentat un gran creixement en nombre d’usuaris, batent el 2019 un rècord històric al superar els 52,6 milions de passatgers. Per garantir la competitivitat del nostre territori, hem de tenir un aeroport ben connectat, no només amb Europa, també amb la resta de destinacions d’interès, establint vols intercontinentals sense escales, que des del 2005 s’han incrementat de 16 a 47M.
Però, sens dubte, una de les grans lliçons de la pandèmia que hem experimentat aquest 2021 és que la connectivitat digital i el desplegament de serveis a través d’ella és una tendència imparable, i Barcelona ha d’apostar per continuar liderant aquesta transició cap a una l’economia cada vegada més digital.
Potenciar la dimensió metropolitana de la ciutat generarà cohesió social i creixement
· 02 / Una ciutat de dimensió metropolitana
Barcelona ja fa molt de temps que va depassar els seus límits municipals tant funcionalment com en l’imaginari col·lectiu. Molt pocs ciutadans viuen, treballen i es relaxen únicament dintre del terme municipal. Barcelona és una ciutat global, la més gran de l’Euroregió Pirineus Mediterrani, ubicada al bell mig del corredor mediterrani. Està conformada per un continu urbà que s’estén en un entorn privilegiat entre el mar i els massissos del Garraf, Collserola i la serralada de Marina. Aquest àmbit, travessat pels rius Llobregat i Besòs, té una extensió i població entre els 636 km2i 3,2 milions d’habitants de l’àrea metropolitana i els 2.464 km2i 4,9 milions de la regió metropolitana. Això vol dir que entre el 43% i el 64% de la població de Catalunya està vinculada funcionalment a Barcelona, en un àmbit metropolità que és el segon més gran del Sud d’Europa després del de Milà.
Aquesta dimensió metropolitana de la ciutat de Barcelona ja va ser posada en valor per Pasqual Maragall com una oportunitat única l’any 1979, quan va predir que construir aquesta realitat metropolitana seria el treball de dues o tres generacions. “Allò essencial és afirmar la vitalitat i la solidaritat de l’aglomeració urbana com a tal, de la Ciutat com a tal”, deia Maragall fa més de 40 anys. La Ciutat (així, en majúscules, com l’escrivia l’ex-alcalde), ha de dotar-seen els pròxims anys de les infraestructuresadministrativesi de comunicació(aèria, portuària, ferroviària, viària, digital…) que permetin fer un salt d’escala que englobi el conjunt de la Regió Metropolitana, així com avançar cap a una major integracióde les seves polítiquessocialsi de promoció i desenvolupament econòmic d’ àmbit metropolità. Aquest salt d’escala permetrà avançar en la construcció de barris més equitatius, districtes més sostenibles i hubsmés competitius.
· 02 / Una ciutat de dimensió metropolitana
Barcelona ja fa molt de temps que va depassar els seus límits municipals tant funcionalment com en l’imaginari col·lectiu. Molt pocs ciutadans viuen, treballen i es relaxen únicament dintre del terme municipal. Barcelona és una ciutat global, la més gran de l’Euroregió Pirineus Mediterrani, ubicada al bell mig del corredor mediterrani. Està conformada per un continu urbà que s’estén en un entorn privilegiat entre el mar i els massissos del Garraf, Collserola i la serralada de Marina. Aquest àmbit, travessat pels rius Llobregat i Besòs, té una extensió i població entre els 636 km2i 3,2 milions d’habitants de l’àrea metropolitana i els 2.464 km2i 4,9 milions de la regió metropolitana. Això vol dir que entre el 43% i el 64% de la població de Catalunya està vinculada funcionalment a Barcelona, en un àmbit metropolità que és el segon més gran del Sud d’Europa després del de Milà.
Aquesta dimensió metropolitana de la ciutat de Barcelona ja va ser posada en valor per Pasqual Maragall com una oportunitat única l’any 1979, quan va predir que construir aquesta realitat metropolitana seria el treball de dues o tres generacions. “Allò essencial és afirmar la vitalitat i la solidaritat de l’aglomeració urbana com a tal, de la Ciutat com a tal”, deia Maragall fa més de 40 anys. La Ciutat (així, en majúscules, com l’escrivia l’ex-alcalde), ha de dotar-seen els pròxims anys de les infraestructuresadministrativesi de comunicació(aèria, portuària, ferroviària, viària, digital…) que permetin fer un salt d’escala que englobi el conjunt de la Regió Metropolitana, així com avançar cap a una major integracióde les seves polítiquessocialsi de promoció i desenvolupament econòmic d’ àmbit metropolità. Aquest salt d’escala permetrà avançar en la construcció de barris més equitatius, districtes més sostenibles i hubsmés competitius.
La planificació urbanística co-creada per tots els agents és un gran valor de la ciutat
· 03 / Una agenda urbanística coordinada
Barcelona té un immens llegat urbanístic per posar en valor i del qual continua aprenent. Des de l’Eixample de Cerdà a la transformació olímpica, el trinomi urbanisme-economia-equitat social, forma part de l’ADN de la ciutat, i així es com volem continuar repensant-la. Va ser Pasqual Maragall, l’alcalde artífex de la transformació més admirada internacionalment de la ciutat, qui va assenyalar l’errada tendència de l’economia clàssica i neoclàssica a fer abstracció de l’espai. A la ciutat, i a l’economia urbana, el disseny i l’organització de l’espai és clau. I és aquesta relació entre economia i espai urbà sota la perspectiva de l’interès social, una de les qüestions més rellevants de la vitalitat i el dinamisme de les ciutats. D el disseny coordinatd’estratègiesurbanístiquesi econòmiquesdepèn la creació de llocs de treball en espais de la Ciutat que afavoreixin bé la creació de clústers, o bé la mixtura equilibrada de sectors econòmics, segons les necessitats de l’entorn, promovent la generació de barris més sostenibles social i econòmicament.
Treballar conjuntament les polítiquesde promocióeconòmicai les urbanístiquesés un dels aprenentatges que ens deixa el llegat de l’urbanisme de Barcelona. Experiències com el districte 22@,també admirati copiatarreu del món, són un exemplebrillant de com concebre estratègiesurbanístiquesde transformaciófísicade la ciutat i al mateix temps transformarles activitatseconòmiquesque s’hi desenvolupen en ella. Aquests recursos que hem aprés del passat de la ciutat són els que ens animen a confrontar els reptes apassionants del present als quals hem de donar resposta dialogant entre tots els agents que conformem la cité: els veïns i veïnes, els centres del saber i la innovació, els agents econòmics i les administracions.